4.Cooperatives d’habitatge en règim de cessió d’ús

La construcció i la gestió de l’habitatge es pot fer de manera molt diferent de la capitalista: ens referim a les cooperatives d’habitatge en règim de cessió d’ús, les cooperatives d’habitatge per ajuda mútua i l’experiència d’habitatge del poble de Marinaleda (Sevilla).

Les cooperatives d’habitatge en règim de cessió d’ús van néixer a principis de segle XX; actualment la seva forma més estesa és el model andel, que atorga la propietat dels immobles a la cooperativa d’habitatge, la qual cedeix aquests en usdefruit als socis a canvi d’un lloguer. El dret d’ús de l’habitatge pot ser indefinit, transmès i heretat. El primer andel es crea a Dinamarca el 1911; avui a Copenhaguen una de cada tres persones viu en un dels 180.000 habitatges andel existents i el model s’ha estès a tots els països escandinaus.

Cada persona que accedeix a un habitatge andel paga una entrada que oscil·la entre els 3.000 i els 30.000 euros, segons la superfície, la ubicació de l’habitatge i la renda personal. Aquesta entrada se li retorna quan abandona el pis. El lloguer és fix i serveix per fer front a l’endeutament que ha suposat la construcció de l’andel i a les despeses de manteniment quan s’ha amortitzat l’endeutament inicial normalment s’abarateix.

L’andel és també un model transparent en què estan molt ben definits els drets, els deures i les maneres d’accedir a un habitatge. Hi ha andels que disposen de serveis comuns, i alguns són autèntiques comunitats.

El model de cessió d’ús arriba a Catalunya l’any 2004 introduït per Sostre Cívic, que promou l’accés a l’habitatge a través del model de cooperativa de cessió d’ús. Amb aquest model, la propietat dels habitatges està en mans d’una cooperativa els socis de la qual són els usuaris dels habitatges, que gaudeixen del seu ús indefinit.

Els usuaris dels habitatges participen en les decisions de tot el que afecta el pis, és a dir, el seu disseny i els acabats, les obres de manteniment i les millores que s’han de fer, la gestió de l’energia, l’aigua i els residus, així com la gestió dels espais comunitaris. El dret d’ús es pot heretar i quan un usuari marxa ha de tornar-lo a la cooperativa.

A Catalunya, ja hi ha alguns habitatges cooperatius en cessió d’ús. És el cas de Cal Cases, una masia situada al terme municipal de Santa Maria d’Oló (Bages), una experiència comunitària iniciada el 2007. També alguns ajuntaments s’han interessat per aquest model.

Més informació:

Informe andel: http://housekideak.wordpress.com/el-informe-andel/

Sostre cívic: http://www.sostrecivic.org/

 

FUCVAM

Les cooperatives d’habitatge per ajuda mútua es troben a l’Uruguai, on la Federación Uruguayana de Cooperativas de Vivienda por Ayuda Mutua (FUCVAM) agrupa 400 cooperatives d’habitatge que donen sostre a unes 25.000 persones. La lluita de les famílies treballadores per un habitatge digne i pels serveis socials es va iniciar a la dècada de 1960.

Les cooperatives d’habitatge uruguaianes estan formades per un mínim de 10 persones sòcies i un màxim de 200 i atorguen als usuaris el dret d’ús de l’habitatge. El sistema d’ajuda mútua que regula aquestes societats cooperatives garanteix l’aportació de mà d’obra per part dels socis mentre es construeixen els habitatges. Els futurs pobladors destinen 80 hores mensuals de treball solidari fent tota mena de feines i construeixen els edificis amb les seves mans. Això genera molt sentit de comunitat, redueix prop del 30% dels costos de construcció i elimina els costos d’intermediació. Per la seva banda, les cooperatives administren la propietat col·lectiva per mitjà de l’autogestió i garanteixen als creditors que el capital prestat es destinarà exclusivament a la construcció d’habitatges.

 

Més informació:

L’informe andel: http://housekideak.wordpress.com/el-informe-andel/

FUCVAM: http://www.fucvam.org.uy/

 

Marinaleda

A Marinaleda, tothom té casa, a més de feina en les vuit cooperatives agràries i industrials del poble. El municipi, de 3.000 habitants i governat des del 1979 pel CUT (Colectivo de Unidad de los Trabajadores), compra sòl rústic, l’urbanitza i el cedeix de franc a la ciutadania, juntament amb els materials que es necessiten per construir una casa. Els veïns i les veïnes treballen en la construcció de casa seva i paguen 15 euros mensuals per un habitatge.

Més informació:

Ajuntament de Marinaleda: www.marinaleda.com

This entry was posted in Topies. Bookmark the permalink.