3.Comunitats empresarials de bescanvi de materials i energia

Les comunitats d’aquest tipus més conegudes les ha impulsat l’institut ZERI. Partint de la premissa de “Més ingressos, més ocupació i zero contaminació”, aquest institut, amb seu a Suïssa, dissenya i posa en pràctica ecosistemes que aprofiten tota la matèria primera. El sistema pioner en això és el que s’aplica a les fabriques cerveseres. Abans aquesta indústria tan sols aprofitava el 8% de l’ordi, mentre que generava grans quantitats d’aigua residual. Ara els residus serveixen per fer pa, alimentar els ramats, generar energia i alimentar fins a vuit espècies de peixos. El sistema ja es fa servir a la Xina, Namíbia, Tanzània i Fiji. L’institut ha creat un sistema similar que s’aplica als residus generats pel cultiu del cafè, en països com Colòmbia i Brasil.

Una altra experiència de referència en l’aprofitament dels residus per part de comunitats industrials és la de Kalundbourg. Des dels anys 70 del segle XX, diverses empreses industrials, agricultors locals i el mateix Ajuntament d’aquesta petita zona industrial danesa situada a uns 100 quilòmetres de Copenhaguen van desenvolupar una sèrie de relacions simbiòtiques per tal que els residus materials i energètics d’una empresa es convertissin en la matèria primera d’una altra. Aquesta xarxa tròfica empresarial permet, anualment, consumir 19.000 tones menys de petroli, 30.000 menys de carbó i 600.000 metres cúbics d’aigua. A més, l’emissió de CO2 es redueix en 130.000 tones i la de SO2 en 3.700. Per últim, es reutilitzen 135 tones de cendres voladores, 2.800 tones de sofre, 80.000 tones de guix i 800.000 tones de nitrogen dels llots.

  Més informació: www.zeri.org

This entry was posted in Topies. Bookmark the permalink.