12.Planificació participativa

La Comissió de Planificació de l’Índia recull les opinions de la ciutadania per a l’elaboració del Pla Quinquennal 2012-2017 mitjançant una pàgina de Facebook. Però probablement l’exemple de planificació participativa més important del món radiqui a l’estat de Kerala, de l’Índia també, amb 32 milions d’habitants.

Tot va començar el 1992 quan el govern va aprovar la descentralització política a escala nacional. El 1996, el Front Democràtic d’Esquerres de Kerala, liderat pel Partit Comunista Marxista, va mobilitzar la població en una Campanya de Planificació Popular, en què van participar més de tres milions de persones.

Avui dia, la Campanya de Planificació Popular és la base sobre la qual es desenvolupa la descentralització de Kerala i es revela com l’artífex que aquest estat indi tingui uns índexs de desenvolupament social i humà molt semblants als països desenvolupats amb un PIB, en canvi, molt inferior.

Com funciona la descentralització de Kerala? Els grups de treball juguen un paper clau perquè promouen debats ciutadans. Estan presents als Panchayas (governs locals) i a les assemblees populars, i els formen grups heterogenis (funcionaris, acadèmics, joves, dones, gent gran….). Hi ha tres nivells d’autogovern local: el Panchayat de Distrit, el Panchayat de Block i el Grama Panchayat. El Grama Panchayat (Poble) dissenya els projectes acordats a les assemblees. Les decisions polítiques i econòmiques relatives al desenvolupament de les comunitats es prenen a les assemblees populars, que es reuneixen una o dues vegades l’any. A través de les assemblees i els Panchayats locals, cada poble s’ocupa dels serveis socials, la recollida d’escombraries, la neteja, l’abastament d’aigua, la sanitat, l’educació i el benestar de la població. Més del 40% del Panchayats estan reservats a les dones i a les castes més desafavorides. Els voluntaris juguen també un paper central en el procés de planificació participativa de Kerala.

 

Més informació:

Estado de Kerala, India: Una experiencia de planificación participativa descentralizada, estudi de Richard W. Franke, Marta Harnecker, Andrés Sanz Mulas i Carmen Pineda Nebot. http://www.rebelion.org/docs/97086.pdf

“Donde la democracia participativa funciona”, article de Rosa Pinto Berbel i Tomás R. Villasante publicat a Diagonal: www.diagonalperiodico.net/Donde-la-democracia-participativa.html

 

Pressupostos participatius

El pressupost participatiu és un mecanisme que combina la democràcia directa i la representativa en què els mateixos participants −qualsevol ciutadà o ciutadana que vulgui−, defineixen les regles amb què decidiran després les inversions al seu municipi d’acord amb una combinació de criteris generals i tècnics.

El pressupost participatiu pretén socialitzar l’acció política, integrant els ciutadans en un nou espai públic i animant-los a ser més exigents i més crítics. La transparència i la democràcia que aporten en l’administració dels recursos públics millora el nivell de vida de la població i constitueix l’única manera d’evitar la corrupció i el malbaratament dels fons públics.

La idea i la posada en pràctica del Pressupost Participatiu neix el 1989 al govern municipal de Porto Alegre (Brasil), liderat pel Partit dels Treballadors (PT). En aquesta ciutat d’1,3 milions d’habitants, l’elaboració del pressupost públic i del pla d’inversions no la fan els municipis ni els tècnics, sinó que sorgeix de la discussió i el diagnòstic tècnic i polític elaborat per tres grups: la població organitzada en els setze districtes de la ciutat (base geogràfica), la població organitzada en les cinc comissions temàtiques (base temàtica) i el govern municipal. A partir d’aquí, s’inicia un procés de debats i consultes que decideix els ingressos i les despeses dels municipis, on i quan es faran les inversions, i quines seran les prioritats, els plans i les accions que portarà a terme el govern. S’estima que més de 100.000 persones participen directament en l’elaboració dels pressupostos, assistint a les assemblees, o bé indirectament formant part del miler d’associacions que també hi estan implicades.

La idea d’elaborar els pressupostos locals de manera participativa aviat l’han feta seva altres governs locals del Brasil, d’altres països llatinoamericans i fins i tot d’altres continents. En aquests moments s’estima que unes 250 poblacions elaboren els pressupostos de manera participativa, la majoria del Con Sud americà. A Europa n’hi ha poques, destaquem les ciutats de Saint-Denis (França), Rheinstetten (Alemanya) i Pieve Emanuele, com també altres ciutats italianes integrades en la Rete del Nuovo Municipio. De l’Estat espanyol podem esmentar les de Còrdova (Andalusia), Usúrbil (País Basc), Petrer (País Valencià) i Santa Cristina d’Aro (Catalunya).

  Més informació: http://www.presupuestosparticipativos.com/

This entry was posted in Topies. Bookmark the permalink.