11.Municipalització del sòl

Tradicionalment, la major part del sòl ha estat patrimoni comunitari. A l’edat moderna, el capitalisme naixent privatitzà les vastes extensions de terra que encara quedaven sota propietat comunal (enclosure).  Avui, municipalitzar-lo garantiria la conservació i la protecció del medi ambient natural, redistribuiria la riquesa, evitaria l’especulació del sòl i desenvoluparia una política urbanística eficient.

Hongria va municipalitzar el sòl després de la I Guerra Mundial. Primer va constituir a cada municipi un consell tripartit format per representants dels propietaris, dels ciutadans i de l’administració. Aquest consell visitava els propietaris de les terres i els proposava que fixessin un preu de venda de les seves propietats. Si el preu que establien era massa alt, el consell comunicava al propietari que havia de pagar per avançat al municipi un impost anual del 6% del valor declarat. Llavors el propietari podia abaixar el valor. Si al contrari el preu era raonable, el consell decidia comprar-la i abonava immediatament el 6% del valor declarat.

A banda d’Hongria, hi ha hagut altres intents, com ara el decret sobre la municipalització de la propietat urbana de Catalunya de l’any 1937. Aquesta norma va suposar el traspàs de la propietat urbana als ajuntaments, amb l’excepció de les finques utilitàries i aquelles que tenien una rendibilitat reduïda. Per administrar les propietats, es va constituir la Caixa Immobiliària, que estava representada en una tercera part per regidors municipals i les altres dues terceres parts pels sindicats CNT i UGT. El decret preveia compensar els propietaris “no facciosos” mitjançant l’emissió de cèdules immobiliàries que donaven dret, en concepte d’amortització, a un 4% anual durant 25 anys; eren cèdules nominatives, inembargables i intransferibles. El valor d’aquestes cèdules era el mateix que tenien les finques el 30 de juny de 1936 deduït el líquid imposable que figurava a les oficines del cadastre. Les quotes d’amortització d’aquestes cèdules estaven limitades a 800 pessetes mensuals; l’import depenia del nombre d’habitants que tenia la població. El decret també fixava les condicions que s’havien de complir per ocupar finques urbanes o per edificar. El lloguer se substituïa pel pagament d’un dret d’ocupació, que es calculava tenint en compte el dret de situació i el dret d’edificació.

  Més informació: Decret sobre municipalització: http://hemeroteca.lavanguardia.com/preview/1937/06/19/pagina-2/33123734/pdf.html

This entry was posted in Topies. Bookmark the permalink.