CONSTRUINT PONTS

Ahir, dilluns 18 de juny, vaig presentar el llibre “Adéu capitalisme” a l’equipament del Pou de la Figuera (Ciutat Vella). Érem una vintena llarga de persones i, per mi almenys, la part més interessant va arribar després de la presentació pròpiament dita (ja me la tinc massa sabuda!), quan en Joan Carol, fent de mestre de cerimònies, va demanar a les assistents que ens asseguéssim en rotllana i que, qui volgués, expliqués als altres en quines topies estava ficada.

Les iniciatives que es van explicar van ser d’allò més inspirador. Em vaig fer un fart de prendre notes i ara intentaré resumir-vos-les i facilitar-vos els enllaços per si voleu conèixer-les més a fons.

Una companya, economista de professió, ens va explicar que està ficada en Sinapsis, una xarxa de projectes de canvi social (cooperatives, bancs del temps, ecoaldees…), vinculada a teràpies d’autoconsciència i meditació, que té com a mitjà d’expressió la revista “Atanor”.

Per la seva banda, en Dani ens va fer cinc cèntims de la feina que duu a cap Nova, en cmaps tan diversos com l’acció noviolenta davant els conflictes, la difusió d’alternatives globals, el projecte Barcelona Consensus, i les iniciatives de transició.

En Xavier Caño, d’Attac-Acordem, va insistir en la importància de conèixer i donar a conèixer qui és l’enemic, que va concretar en 10 milions de persones, que són les que tenen més d’un milió de dòlars al món, i que governen les nostres vides. Malgrat la contundència de parlar d’enemic (hem de dir les coses pel seu nom, afirmava), advoca per la lluita noviolenta com a única via per aconseguir la justícia econòmica global per la qual lluita la seva associació.

La Isabel Martínez Stolcke, arquitecta de professió, ens va explicar la sèrie de documentals que havia fet titulada Pla de rescat, que recull propostes i experiències alternatives des dels moviments socials, les cooperatives. Us recomano que els mireu; la sèrie consta de tres capítols: altres habitatges, apoderament i altres economies, i la Isabel no descarta actualitzar-los.

En Toni Solanas, també arquitecte i president d’Arquitectura i Sostenibilidad(AuS), un col·lectiu dependent del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya (COAC), ens va explicar la necessitat de promoure uns hàbitats sostenibles, en el nostre cas la bioarquitectura mediterrània, i ens va convidar a les properes xerrades que faran.

Un company que no en sé el nom, i que treballa com a educador al barri del Coll  es va centrar en la importància de l’educació comunitària per al canvi social (més que l’educació formal), així com del treball local. Ell està duent a terme una feina interessantíssima en aquest barri tocant al Parc Güell, de creació i enxarxament d’horts urbans.

Per la seva banda, en Martí, dissenyador gràfic, es va preguntar sobre com podíem convèncer la gent de la necessitat de canviar (jo vaig suggerir la via de la pràctica més que de la prèdica) i del paper dels líders socials.

L’Enrique Hernández es va declarar “aprenedor” i ens va descriure la seva trajectòria vital que l’ha portat, de moment, a Som Energia, Sostre Cívic, i a voler inserir la seva botiga en la xarxa d’economia solidària. Sobre la Xarxa d’Economia Solidària, va parlar en Xavi Palos. En Xavi ens va convidar a la I Fira d’Economia Solidària de Catalunya, que prepara la XES per als cap de setmana del 27 i 28 d’octubre a Can fabra (Sant Andreu). Per cert, en Xavi és un dels encausats pel Departament d’Interior per participar en la passada vaga general; podeu donar-li suport signant.

També va parlar en Juan del Río, de Barcelona en Transició, que ens va explicar que, arreu de l’Estat, hi ha ja unes 30 iniciatives de ciutats en transició, i ens va cridar a l’acció i a fer coses junts. Aquesta necessitat de treballar plegats és també en el que va insistir en Bart, un nord-americà establert a Catalunya de fa anys. En Bart va parlar també de la necessitat de tenir iniciativa personal, de trencar les regles i adoptar una actitud insubmisa davant les injustícies.

Finalment, no puc pas oblidar la inestimable col·laboració de l’Anita Garcia, dissenyadora, animadora de molts projectes de codisseny sostenible, dels quals podem esmentar el Taller Rizoma de Teixidores Urbanes. L’Anita ens en va regalar un tast a la mateixa sessió, penjant una mena de xarxa construïda amb materials biodegradables per estimular-nos en el camí de les sinergies, d’anar enllaçant les topies, que és en definitiva el que vam intentar començar a fer ahir al vespre.

No ens vam dir adéu sinó fins aviat; al setembre ens retrobarem, amb tothom qui vulgui, per valorar, i millorar, el llibre i, qui sap, potser teixir projectes plegats.construin

This entry was posted in Notícies. Bookmark the permalink.