ELS NENS QUE NO VAN PODER VEURE EL MAR

bañuelos En un paràgraf d’”Adéu, capitalisme” especulo que, si els feixistes espanyols no haguessin guanyat la guerra l’any 39, a Catalunya i qui sap si en altres pobles de la Península s’hauria assajat una economia cooperativista-col·lectivista que, seguint amb l’especulació, si hagués funcionat raonablement bé, hauria fet d’alternativa a l’estalinisme dominant en els moviments obrers i populars de l’epoca. Qui sap si aquells milers d’obrers i obreres cooperativistes, llibertàries, socialistes… no haurien capgirat la història i avui tindríem societats molt millors de les que tenim!

Això ve a tomb que ahir vaig anar a la presentació de “Desenterrant el silenci. Antoni Benaiges, un mestre de la República a una fossa comuna de Burgos”, una exposició que podeu veure fins al 15 de juliol al Museu Torre Ballvodina de Santa Coloma de Gramenet. El seu autor, el fotògraf Sergi Bernal, ens va fer la visita guiada. Sincerament, se’m va posar la pell de gallina i em vaig haver de contenir el plor de tant colpidora que és. Com en altres ocasions (podeu veure els seus treballs a www.sergibernal.com) en Sergi ha fet un magnífic reportatge fotogràfic del procés de desenterrament, ara fa un any, de les restes humanes que des de fa setanta anys jeuen ignorades en una fossa comuna al nord de Burgos.

L’exposició focalitza en particular la trajectòria d’un entre les desenes dels assassinats: Antoni Benaiges, un mestre de Montroig del Camp que ensenyava al poblet burgalès de Bañuelos. Segons alguns testimonis encara vius i dels seus descendents, Benaiges va aconseguir obrir les ments i els cors de molts fills de llauradors de la comarca. Ell seguia la metodologia de Celestin Freinet, basada en l’escola activa, oberta, experimental,  cooperativa i vinculada al treball.

En Sergi ha aconseguit rescatar alguns dels quaderns que aquells nens i nenes intercanviavem postalment amb altres de Vilanova i la Geltrú, una plasmació del mètode freinetista de la correspondència interescolar, dedicada a fer escriure els infants i obrir-los els horitzons cartejant-se amb altres nens i nenes. Si no s’hagués produït la sublevació militar el 18 de juliol i els falangistes no l’haguessin assassinat set dies més tard, al cap d’unes setmanes aquells fills de llauradors haurien viatjat a Vilanova i hostatjats pels nens d’una escola vilanovina, haurien vist  el mar per primer cop. L’Antoni els ho havia promès i, com trobem en un dels quaders que ha rescatat, elñs nens hi somiaven. Però el feixisme va frustrar-ho, com tants i tants somnis.

Aquest divendres, a les 19 h, al mateix museu, es projectarà el documental “Els mestres cataans, de la guerra a l’exili”. L’Agustí Corominas, en Sebastian Gertrudix i el mateix Sergi Bernal ens parlaran sobre l’Antoni Benaiges i, en general, de la sort que van córrer molts mestres catalans durant la guerra i l’exilli. Per poc que pugueu, us recomano que no us ho perdeu. Per anar fent boca, podeu veure el vídeo següent.

This entry was posted in Notícies. Bookmark the permalink.